El chico - 1921Según un amigo que la ha visto trata de un hombre soltero y pobre se hace cargo de la custodia de un niño recién nacido y lo cría.
Me ha contado que lo educa en sus valores, que pueden ser cuestionables, pero que son los suyos y que les hacen sobrevivir a ambos en medio de la miseria.
En la mayoría de las películas de Chaplin vemos la capacidad de los hombres para vivir solos.
En la película, Chaplin se hace cargo, solo, de un bebé. Le corta pañales de viejas sábanas, le prepara biberones (a su manera), cocina y enseña a su hijo a cocinar, cuida el aseo diario del hijo (también a su manera) y saca adelante a un niño, enseñándole a defenderse de las agresiones de los otros niños, y sobre todo transmitiéndole afecto, dignidad y seguridad.
Cuando el gobierno de España aprobó la ley que permitía a dos hombres adoptar a un niño, muchas personas se echaron las manos a la cabeza, no tenían claro que los hombres solos, sin mujeres, pudieran hacerse cargo de la crianza de un niño.
La mayoría de los heterosexuales consideran que esas son labores de sus esposas. De hecho los que apoyan la custodia compartida en caso de divorcio son aún minoría.
La mayoría de los heterosexuales consideran que esas son labores de sus esposas. De hecho los que apoyan la custodia compartida en caso de divorcio son aún minoría.
La mayoría de las maestras son mujeres y, desde luego, son mayoritariamente mujeres las personas que los educan en casa y las que educan en los institutos.
El cambio de mentalidad nos concierne a toda la sociedad, y creo que Chaplin puso con esta película su grano de arena.
¿Qué os parece la opinión de mi amigo? ¿Si los niños no tienen, ni en casa ni en la escuela, modelos masculinos que se hagan cargo de su asistencia, cuando sean adultos serán machistas?
El xic - 1921
És una pel·lícula de Charles Chaplin sobre la paternitat.
Segons un amic que l'ha vist tracta d'un home fadrí i pobre que es fa càrrec de la custòdia d'un nen i ho cria.
M'ha explicat que ho educa en els seus valors, que poden ser qüestionables, però que són els seus i que els fan sobreviure a tots dos enmig de la misèria.
En la majoria de les pel·lícules de Chaplin veiem la capacitat dels homes per viure solos.
En la pel·lícula, Chaplin es fa càrrec, a soles, d'un bebè. Li talla bolquers de vells llençols, li prepara biberons (a la seva manera), cuina i ensenya al seu fill a cuinar, cuida la neteja diària del fill (també a la seva manera) i li trau endavant, ensenyant-li a defensar-se de les agressions dels altres nens, i sobretot transmetent-li afecte, dignitat i seguretat.
Quan el govern d'Espanya va aprovar la llei que permetia a dos homes adoptar a un nen, moltes persones es van tirar les mans al cap, no tenien clar que els homes sols, sense dones, poguessin fer-se càrrec de la criança d'un nen.
La majoria dels heterosexuals consideren que aquestes són labors de les seves dones. De fet els que recolzen la custòdia compartida en cas de divorci són encara minoria.
La majoria de les mestres són dones i, per descomptat, són majoritàriament dones les persones que els eduquen a casa i les que eduquen en els instituts.
El canvi de mentalitat pertoca a tota la societat, i crec que Chaplin va posar amb aquesta pel·lícula el seu gra de sorra.
Què us sembla l'opinió del meu amic? Si els nens no tenen, ni a casa ni a l'escola, models masculins que es facin càrrec de la seva assistència, quan siguin adults seran masclistes?
Segons un amic que l'ha vist tracta d'un home fadrí i pobre que es fa càrrec de la custòdia d'un nen i ho cria.
M'ha explicat que ho educa en els seus valors, que poden ser qüestionables, però que són els seus i que els fan sobreviure a tots dos enmig de la misèria.
En la majoria de les pel·lícules de Chaplin veiem la capacitat dels homes per viure solos.
En la pel·lícula, Chaplin es fa càrrec, a soles, d'un bebè. Li talla bolquers de vells llençols, li prepara biberons (a la seva manera), cuina i ensenya al seu fill a cuinar, cuida la neteja diària del fill (també a la seva manera) i li trau endavant, ensenyant-li a defensar-se de les agressions dels altres nens, i sobretot transmetent-li afecte, dignitat i seguretat.
Quan el govern d'Espanya va aprovar la llei que permetia a dos homes adoptar a un nen, moltes persones es van tirar les mans al cap, no tenien clar que els homes sols, sense dones, poguessin fer-se càrrec de la criança d'un nen.
La majoria dels heterosexuals consideren que aquestes són labors de les seves dones. De fet els que recolzen la custòdia compartida en cas de divorci són encara minoria.
La majoria de les mestres són dones i, per descomptat, són majoritàriament dones les persones que els eduquen a casa i les que eduquen en els instituts.
El canvi de mentalitat pertoca a tota la societat, i crec que Chaplin va posar amb aquesta pel·lícula el seu gra de sorra.
Què us sembla l'opinió del meu amic? Si els nens no tenen, ni a casa ni a l'escola, models masculins que es facin càrrec de la seva assistència, quan siguin adults seran masclistes?
No hay comentarios:
Publicar un comentario